Columna d'Harmonia

Espai dedicat a la música i la reflexió sonora dins la R∴L∴ Harmonia nº 126.
Des d’aquesta columna, el nostre G.Organista ens oferirà regularment una selecció de peces musicals, acompanyades d’un breu text introductori.

Lámpara Pa’Mis Pies – Juan Luis Guerra 4.40

Quan vaig conèixer el meu mestre de literatura, jo li vaig dir que l’únic que volia era escriure un llibre. Gràcies a Déu -o com se’l vulgui conèixer o dir-, el primer que em va recomanar va ser que llegís poesia. -Buf... -li vaig plorar jo. -No et preocupis -em va tranquil·litzar ell -comença per escoltar les lletres de les cançons. Avui, la poesia, tan simbòlica i lliure com ella mateixa, és part de la meva vida, no sentint-me mai sol.

Poeta.

La Flauta Màgica – Mozart (amb subtítols)

Per seguir una estoneta més amb la poesia, comparteixo en aquesta entrada els subtítols d’una obra una miqueta més profunda. Qui m’havia de dir que entendre la vida en vers em podria aportar horitzons tan amples per a la llibertat que ara trepitjo.

Poeta

Qué bonita eres – Pepe y Vizio

Segons el diccionari de la RAE, el duende, a Andalusia, és un "encant misteriós i inefable"; encara que també es pugui dir d’ell carisma. Federico García Lorca, a la seva conferència Teoría y juego del duende confirma aquesta inefabilitat definint-lo amb les següents paraules de Goethe: "Poder misteriós que tots senten i que cap filòsof explica". A l'imaginari flamenc, aquest duende va més enllà de la tècnica i de la inspiració; quan, en paraules, un altre cop, de Lorca: "Per buscar el duende no hi ha (cap) mapa ni exercici". Quan un artista flamenc experimenta l'arribada d'aquest misteri, s'utilitzen les expressions "tenir duende" o cantar, tocar o ballar amb ell (Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Flamenco).

Així doncs, estimats lectors, amb aquesta melodia -un exemple tan sols- m’agradaria presentar, avui, un cant a la inefabilitat en forma de flamenc: Qué bonita eres, de Pepe y Vizio.

Poeta.

La Dansa dels Dervixos - Omar Faruk

Amb aquesta dansa, els dervixos giren sobre si mateixos amb els braços estirats, simbolitzant l'ascensió espiritual cap a la veritat, acompanyats per l'amor i totalment alliberats de l'ego.

Poeta

Com per a del coneixement un amant

els petons de la (filo)Sofía:

Si tú me besas - Víctor Manuelle

Poeta

A curved facade covered in white latticework
A curved facade covered in white latticework
Collaborative Design Services

We work collaboratively with our clients throughout the design process to ensure their vision is realized in the final product.